Jugar a interpretar las emociones con la voz
Projecte Donants de Veu - Universitat Oberta de Catalunya.
https://lletra.uoc.edu/ca/projectes/donants-de-veu/donants-de-veu-com
Al participar en aquest projecte vaig escollir 3 poesies mallorquines del segle XVIII, de petita durada, per fer més fàcil l'escolta i la interpretació.
A part, l'altra meva premissa va ser que estiguessin escrites per dones, on el seu missatge, viatges amb la força latent dels seus sentiments.
Les poesies triades són les següents:
Poesia número 1: En l'àlbum de D. Ramon Picó i Campamar
Victòria Peña i Nicolau o Victòria Penya de Amer (1827- 1898), més informació de la escriptora a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Victòria_Peña_i_Nicolau
Títol i any de l'obre: En l'àlbum de D. Ramon Picó i Campamar (1875).
Missatge: L'autora amb aquesta poesia transmet una pinzellada de com l'ànima de la dona viu el pas del temps.
Veu d'interpretació: MCarmen Morgades.
Durada: 40 segons.
Es pot escoltar la meva interpretació de la poesia a la wikimedia en aquest link:
Text:
Les llàgrimes dels quinze anys
són gotes d’aigua florida,
com més sovintet se banyen
més i més los ulls ne brillen.
Espines són les dels trenta
que endolen les pobres nines
amb un dol que mai se treuen
per més que els duri la vida.
Mes, ai Déu, les dels quaranta
cremen lo cor, són metzines.
Ulls cansats, miren al cel,
que la terra és massa trista
Poesia número 2: Si arribas, fill meu á crexer
Margarida Caimari (1839-1921), més informació de la escriptora: https://ca.wikipedia.org/wiki/Margalida_Caimari_i_Vila
Títol i any de l'obre: Si arribas, fill meu á crexer
Missatge: L'autora amb aquesta poesia transmet el pur sentiment d'amor de mare vers el seu fill.
Veu d'interpretació: MCarmen Morgades.
Durada: 50segons.
Es pot escoltar la meva interpretació de la poesia a la wikimedia en aquest link: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Si_arribes,_fill_meu_á_crexer_Margarida_Caimari_-_19-7-21.ogg
Text:
Si arribes, fill meu, á crexer
A ser homo ab un bon cor,
A tenir una carrera,
A ser amat de tothom;
Si respectes lo teu pare,
Si tems á Deu sobre tot,
Y al amor que jò't tendré
Com un bon fill correspons,
Ma vida será ditxosa,
Tranquila la meua mort,
Llaurejes les meus penes,
Y tú será venturós.
¡Oh,fill meu! ¡quina altre vida
Ab tú m'espera en el mon!
Vida plena de ventures!
Vida plena de dolors!
Cor de mare es cor de mártir,
Lo martiri pero es dols.
¿Qué m'importa lo martiri
Si á n'el cel dú del amor?
Poesia número 3: Anyorança
Poesia de Victòria Peña i Nicolau o Victòria Penya de Amer (1827- 1898), més informació de la escriptora a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Victòria_Peña_i_Nicolau
Títol i any de l'obre: Anyorança (1859).
Missatge: L'autora amb aquesta poesia transmet com l'enyorança de l'home estimat, és un poderós sentiment que la fa morir d'amor.
Veu d'interpretació: MCarmen Morgades.
Durada: 1minut i 50 segons
Es pot escoltar la meva interpretació de la poesia a la wikimedia en aquest link: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Anyoransa_Victòria_Peña_i_Nicolau_-_17-6-21_-_22-7-21_23.ogg
Text:
La senyora ja no plora
son cavaller ja es vingut,
era á terras molt enfora,
el bon temps ja ha aparescut,
ja ha arribat la dichosa hora;
— Esposa mia, l' hi há dit,
qui eus há prés los cabeys d' or?
— L'anyorança, mon marit,
l' anyorança de mon cor.
En el castell ey há fochs
y els draps-rasos han penjat;
ey há alimaras y jochs
perque el conte es arribat.
La contessa ja du flochs,
y d' or y plata el vestit:
y diu: — Galas no portava
cuant no' y érau mon marit,
perque molt eus anyorava.
— Qui eus há robat el colór?
— Qui eus há ennigulat la vista?
Objecte de mon amor,
molt més gallarda eus hé vista.
Y are veitx emb gran dolor
que vostra cara há engrogit.
¿Com haveu fet tal mudança?
—De tot cuant deis, mon marit,
la culpa en té s'anyorança.
—Vida mia, aquí em teniu
vos sereu lo meu miray,
alegre, alegre viviu,
jo no vos deixaré may.
¿Perque encare ens afligiu,
donant pena á lo meu pit,
robantli tota alegría?
— L' anyorança, mon marit,
M' há causada malaltia.
____
En el castell ey há dol
perque la senyora es morta,
y emb tan amarc desconsol
el conte no s' aconorta;
d' ella apartarse no vol
recordantse que l' y há dit:
— Adéu, adéu, esperança;
jo vos ne fás, mon marit,
un llegat de ma anyorança.
____
Una fantasma se veu
des que morí la senyora
del fossá baix de la creu.
Es son espós que l' anyora,
no es fantasma, no eu cregueu:
de grans mals se sent ferit
y diu:— alsaume la llosa
que jo no vull altre llit
que el que té la meua esposa.